Aquest cocodril el vaig conèixer a Venezuela. És un cocodril de l'Orinocco (Crocodylus intermedius). Quant el vaig trobar estava prenent el sol al marge d'una bassa. Com sabeu els rèptils són animals de sang freda i per tant s'han de termorregular entrant i sortint de l'aigua i exposant-se més o menys al sol.
Resulta que a Venezuela nomès hi ha tres poblacions de cocodril de l'Orinocco amb més de 500 individus. Això a principis de segle no era així i els parents del Sr. Coco habitaven gran part del pais; malauradament degut al negoci de la pell les poblacions van anar desapareixent quedant nomès dos nuclis amb suficients efectius. El tercer nucli es fruit de l'esforç que s'ha fet des del Hato el Frio per reintroduir aquesta especie.
El senyor Coco m'explica que els llaneros que treballen en aquest Hato (un hato és una explotació ramadera immensa) capturen els nadons cocodril de l'Orinocco i els crien fins que fan més o menys un metre, edat a la que deixen la guarderia i tornen a ser posats en llibertat. Això es fa perqué els ous de cocodril són presa habitual dels mato (Tupinambis teguixin), el mato és un llangardaix enorme que ja us presentaré en una altra ocasió. Evidentment quan les poblacions de cocodril de l'Orinocco siguin prou grans i estables es tornarà a l'equilibri ecològic* i ja no caldrà que els llaneros fagin de nurse dels petits cocodrils.
*els matos es mengen els ous de cocodril però també cal dir que per l'estòmag del Sr. Coco ha passat més d'un mato ;-D (ell mateix m'ho ha confessat).
